La castanyada
I finalment ha arribat la festa de la castanyada que celebrem tots junts a ca’ls AriZequi, grans amfitrions, que ens van fer gaudir d’una ambientació molt especial.
Feia dies que el whatsApp treia fum. La cosa pintava molt bé, entre teca de tot tipus i beuratges ” d’infartant ” graduació.
Però encara faltava alguna sorpresa.
I finalment els personatges de la nit, tots nosaltres….
Com sempre. ens ho hem passat molt bé.
Fins la propera.
Donem la benvinguda a la tardor
Avui toca anar a la muntanya a veure com està el bosc i poder gaudir de l’inici de la tardor.
Fem via cap al Montseny per fer el recorregut conegut com “El sot de l’Infern”. La ruta és circular i té un nivell adequat pels nostres petits, trobarem boscos de castanyers i d’alzines. També veurem un rierol, unes cabanes de carboners i gaudirem d’un dia de natura tardoral.
Sortim del pàrquing que hi ha aprop del Càmping de Fontmartina i per un corriol anem fins a l’entrada del càmping on farem una mica de cerca per trobar el plànol de la ruta, que ens durà fins al sot de l’Infern, on el malvat “Banyetes” s’ha deixat algunes coses que farem servir per celebrar la castanyada.
I un cop amb el mapa, fem camí tot salvant desnivells, castanyers, castanyes i algun que altre animal del bosc…
Típica bestiola que surt els diumenges pel bosc.
Fent camí trobem les cabanes on els castanyers torraven les castanyes i ens fem les fotos de rigor,
Tots juntets per fer les fotos i tant guapes i guapos com sempre.
És molt difícil que s’hi estiguin quiets però es fa el que es pot.
I desprès d’una estoneta de fer camí arribem al famós Sot de l’Infern.
No tenim imatges ja que la cosa estava una mica concorreguda i era difícil de fer fotos. Però hem trobat tot el que el famós “Banyetes” s’ha deixat pels voltants, aranyes, escarabats, banyes, dents de vampirs, ….. Vaja tot un arsenal.
I de tornada una mica de ràpel hahaha, com gaudeix en Josep Maria arrossegant el cul, hahahahaha.
I un cop tots junts cap a dinar, que ja hem fet gana, i els nens a fer cabanes mentre nosaltres fem els preparatius.
I de tornada, l’aventura del dia, unes picades d’abelles ens faran la guitza i marxem ràpid a fer un cafetó a Sant Celoni.
Ara a preparar la propera, la castanyada.
Sortida amb els petits de casa
 |
| Mirador de la Vallençana |
Avui hem fet una sortida amb els petits de casa, la Marina, en Marc i en Pol. I ens han acompanyat dues guapes ciclistes que hem trobat per Badalona, la Marga i la Roser.
Ha estat un plaer gaudir de la seva companyia, espero que no sigui l’última.
Hem començat a pujar cap a St. Jeroni de la Murtra pel camí de sempre seguint indicacions d’en Pol i en Marc, que ja coneixen el camí. La veritat és que fins al monestir tots han anat molt bé, cadascú al seu ritme. En Marc sempre el primer, és “el màquina” del grup com el seu pare, i la Marina i el Pol seguint-lo tot xerrant amb nosaltres i dient que no podien més, cosa que han demostrat que no era certa.
Avui hi havia molta gent passejant per la muntanya, cosa que entre cotxes, corredors, ciclistes i passejants, feia el camí una mica “complicat” per algunes zones.
La primera aturada és la de costum, a la font de St. Jeroni, tot un clàssic, i així gaudim de les explicacions de la Roser, en Marc i en Pol sobre el monestir, gràcies a la visita guiada que van fer fa quinze dies.
Després de recuperar forces decidim d’arribar-nos fins el Mirador de la Vallençana, una gesta que ens semblava molt difícil, però que els endimoniadets han acceptat sense massa resistència. Dit i fet, anem pujant cap als bancs del mirador, primer passem la cadena i pugem el corriol, tots lluint la bona destresa sobre la bicicleta.
Avui després de tants dies de pluja hi havia força fang, cosa que ha causat la primera caiguda del dia sense importància. Un cop re-agrupats, fem via cap als bancs, tot pujant amb ganes descobrint nous paratges pels petits i les amazones.
 |
| Una mica d’esmorzar per recuperar forces |
Al arribar al mirador de la Vallençana i després de refer-nos de les pujades, una mica d’aigua, unes barretes i a tornar cap a casa. Però la tornada l’hem fet passant per les ermites. I ha valgut la pena.
Quines vistes !!!.
 |
| Ermita de Sant Climent |
 |
| Litoral barcelonès |
Una mica més d’esforç i a l’ermita de St. Climent. Magnífiques vistes de Badalona i tot el litoral, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs i Barcelona.
 |
| Buscant casa nostra |
 |
| Un altre descans |
I aprofitant que hi érem, ens hem estrenat amb el geocaching, tot buscant el “petit tresor” que hi ha per la zona de l’ermita. Després de buscar una estona l’hem trobat, però com que no portàvem res l’hem deixat proposant una ruta de geocaching per un altre dia.
 |
| A la porta de l’ermita |
La tornada ha estat una mica accidentada però res que no es pugui superar, quatre blaus i un genoll pelat degut a les altes velocitats que portaven els intrèpids ciclistes novells, que ens han fet parar altra vegada a la font de St. Jeroni per netejar ferides.
I cap a casa tot xino xano.
Una volta per la serralada de Badalona tot preparant la gesta dels nostres petits al MiniCabrerés.
Per veure el track a Wikiloc fes clic aquí
La ruta dels rius
Avui ens hem proposat fer una ruta d’uns 100 km per provar les forces dels germans Marina, l’Albert i en Manel, que estan preparant la Marató dels Monegros i amb aquesta excusa sortirem a pedalar.
La veritat és que el dia ha començat una mica fred, sobretot els que anàvem d’estiu, que érem tots, i el solet s’agraïa.
Cap a les 8.00 h sortíem cap al riu Besòs per trobar-nos amb el Manel que ens esperava sota el pont del Potosí passant abans a recollir en Miquel que és l’ultim “biker” del grup. Encara no ha estrenat a consciencia la Trek.
La ruta proposada era fer els afluents del riu Besòs, recorreguts que desconeixíem fins fa molt poc i que la veritat han estat una gran troballa, sobretot per entrenar i pedalar sense massa desnivell.
El riu Besòs és un riu curt, d’uns 17,7 km de recorregut, que neix de la unió varis afluents,
- el Mogent de 24,5 km (neix al Vallès Oriental)
- el Congost de 41,0 km (neix a Sant Cugat de Gavadons)
- el Tenes de 32,5 km (neix a Castellcir)
- la riera de Caldes de 22,0 km (neix a Gallifa)
- el Ripoll de 39,2 km (neix a Sant Llorenç Savall)
i desemboca a Sant Adrià del Besòs. Molt a prop de les famoses xemeneies de la central tèrmica d’Endesa.
El blog dels Endimoniats 