La castanyada

Posted on Updated on

I finalment ha arribat la festa de la castanyada que celebrem tots junts a ca’ls AriZequi, grans amfitrions, que ens van fer gaudir d’una ambientació molt especial.

Mosaic
Mosaic
Mosaic
Mosaic

Feia dies que el whatsApp treia fum. La cosa pintava molt bé, entre teca de tot tipus i beuratges ” d’infartant ” graduació.

Pop de l'Ale
Pop de l’Ale
La Marga comença a fer feina
La Marga comença a fer feina
Dits
Dits
Truites
Truites

Menjar

Escombres
Escombres

Però encara faltava alguna sorpresa.

I finalment els personatges de la nit, tots nosaltres….

Com sempre. ens ho hem passat molt bé.

Fins la propera.

Castanyera i esquelet
Castanyera i esquelet
La festa
La festa
AriZequi
AriZequi
Good's family
Good’s family
Ale
Ale
Bruixa
Bruixa
Bruixeta
Bruixeta
Un tiu amb mol mala llet.
Un tiu amb molta mala llet.
un ull en blanc
Un ull en blanc
Petit tall
Un petit trau al front
La mort
La mort
Festa-1
Detall de la llengua
Festa
La festa
Anuncis

Donem la benvinguda a la tardor

Posted on Updated on

Avui toca anar a la muntanya a veure com està el bosc i poder gaudir de l’inici de la tardor.

Fem via cap al Montseny per fer el recorregut conegut com “El sot de l’Infern”. La ruta és circular i té un nivell adequat pels nostres petits, trobarem boscos de castanyers i d’alzines. També veurem un rierol, unes cabanes de carboners i gaudirem d’un dia de natura tardoral.

Perfil del recorregut.
Perfil del recorregut.

Sortim del pàrquing que hi ha aprop del Càmping de Fontmartina i per un corriol anem fins a l’entrada del càmping on farem una mica de cerca per trobar el plànol de la ruta, que ens durà fins al sot de l’Infern, on el malvat “Banyetes” s’ha deixat algunes coses que farem servir per celebrar la castanyada.

Mapa per trobar l'Infern
Mapa per trobar l’Infern

I un cop amb el mapa, fem camí tot salvant desnivells,  castanyers, castanyes i algun que altre animal del bosc…

El caçador d'imatges caçat
Duminguerus vulgaris

Típica bestiola que surt els diumenges pel bosc.

 

 

 

 

Fent camí trobem les cabanes on els castanyers torraven les castanyes i ens fem les fotos de rigor,

Cabana
Cabanes de castanyersCabana

Tots juntets per fer les fotos i tant guapes i guapos com sempre.

És molt difícil que s’hi estiguin quiets però es fa el que es pot.

I desprès d’una estoneta de fer camí arribem al famós Sot de l’Infern.

No tenim imatges ja que la cosa estava una mica concorreguda i era difícil de fer fotos. Però hem trobat tot el que el famós “Banyetes” s’ha deixat pels voltants, aranyes, escarabats, banyes, dents de vampirs, ….. Vaja tot un arsenal.

Pels voltants del sor de l'infern
Pels voltants del sor de l’infern

I de tornada una mica de ràpel hahaha, com gaudeix en Josep Maria arrossegant el cul, hahahahaha.

Tot fent ràpel
Tot fent ràpel

I un cop tots junts cap a dinar, que ja hem fet gana, i els nens a fer cabanes mentre nosaltres fem els preparatius.

Decidint on anem a dinar
Decidint on anem a dinar
Tots fent la cabana després de dinar
Tots fent la cabana després de dinar

I de tornada, l’aventura del dia, unes picades d’abelles ens faran la guitza i marxem ràpid a fer un cafetó a Sant Celoni.

En Miki mostrant d'on és accionista
En Miki mostrant d’on és accionista

Ara a preparar la propera, la castanyada.

Sortida amb els petits de casa

Posted on Updated on

Mirador de la Vallençana

Avui hem fet una sortida amb els petits de casa, la Marina, en Marc i en Pol. I ens han acompanyat dues guapes ciclistes que hem trobat per Badalona, la Marga i la Roser.

Ha estat un plaer gaudir de la seva companyia, espero que no sigui l’última.

Hem començat a pujar cap a St. Jeroni de la Murtra pel camí de sempre seguint indicacions d’en Pol i en Marc, que ja coneixen el camí. La veritat és que fins al monestir tots han anat molt bé, cadascú al seu ritme. En Marc sempre el primer, és “el màquina” del grup com el seu pare, i la Marina i el Pol seguint-lo tot xerrant amb nosaltres i dient que no podien més, cosa que han demostrat que no era certa.

Avui hi havia molta gent passejant per la muntanya, cosa que entre cotxes, corredors, ciclistes i passejants, feia el camí una mica “complicat” per algunes zones.

La primera aturada és la de costum, a la font de St. Jeroni, tot un clàssic, i així gaudim de les explicacions de la Roser, en Marc i en Pol sobre el monestir, gràcies a la visita guiada que van fer fa quinze dies.

Després de recuperar forces decidim d’arribar-nos fins el Mirador de la Vallençana, una gesta que ens semblava molt difícil, però que els endimoniadets han acceptat sense massa resistència. Dit i fet, anem pujant cap als bancs del mirador, primer passem la cadena i pugem el corriol, tots lluint la bona destresa sobre la bicicleta.

Avui després de tants dies de pluja hi havia força fang, cosa que ha causat la primera caiguda del dia sense importància. Un cop re-agrupats, fem via cap als bancs, tot pujant amb ganes descobrint nous paratges pels petits i les amazones.

Una mica d’esmorzar per recuperar forces

Al arribar al mirador de la Vallençana i després de refer-nos de les pujades, una mica d’aigua, unes barretes i a tornar cap a casa. Però la tornada l’hem fet passant per les ermites. I ha valgut la pena.

Quines vistes !!!.

Ermita de Sant Climent
Litoral barcelonès

Una mica més d’esforç i a l’ermita de St. Climent. Magnífiques vistes de Badalona i tot el litoral, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs i Barcelona.

Buscant casa nostra
Un altre descans

I aprofitant que hi érem, ens hem estrenat amb el geocaching, tot buscant el “petit tresor” que hi ha per la zona de l’ermita. Després de buscar una estona l’hem trobat, però com que no portàvem res l’hem deixat proposant una ruta de geocaching per un altre dia.

A la porta de l’ermita

La tornada ha estat una mica accidentada però res que no es pugui superar, quatre blaus i un genoll pelat degut a les altes velocitats que portaven els intrèpids ciclistes novells, que ens han fet parar altra vegada a la font de St. Jeroni per netejar ferides.

I cap a casa tot xino xano.

Una volta per la serralada de Badalona tot preparant la gesta dels nostres petits al MiniCabrerés.

Per veure el track a Wikiloc fes clic aquí

 

La ruta dels rius

Posted on Updated on

Avui ens hem proposat fer una ruta d’uns 100 km per provar les forces dels germans Marina, l’Albert i en Manel, que estan preparant la Marató dels Monegros i amb aquesta excusa sortirem a pedalar.

La veritat és que el dia ha començat una mica fred, sobretot els que anàvem d’estiu, que érem tots, i el solet s’agraïa.

Cap a les 8.00 h sortíem cap al riu Besòs per trobar-nos amb el Manel que ens esperava sota el pont del Potosí passant abans a recollir en Miquel que és l’ultim “biker” del grup. Encara no ha estrenat a consciencia la Trek.

La ruta proposada era fer els afluents del riu Besòs, recorreguts que desconeixíem fins fa molt poc  i que la veritat han estat una gran troballa, sobretot per entrenar i pedalar sense massa desnivell.

El riu Besòs és un riu curt, d’uns 17,7 km de recorregut, que neix de la unió varis afluents,

  • el Mogent de 24,5 km (neix al Vallès Oriental)
  • el Congost de 41,0 km (neix a Sant Cugat de Gavadons)
  • el Tenes de 32,5 km (neix a Castellcir)
  • la riera de Caldes de 22,0 km (neix a Gallifa)
  • el Ripoll de 39,2 km (neix a Sant Llorenç Savall)

i desemboca a Sant Adrià del Besòs. Molt a prop de les famoses xemeneies de la central tèrmica d’Endesa.

Desembocadura riu Besòs

La conca del Besòs es troba emmarcada entre les serralades Pre-Litoral i Litoral, tot i que la major part de la seva superfície es desenvolupa dins de la depressió del Vallès.
Bé, desprès d’aquesta parrafada, passem al que ens interessa.
Ja tots junts seguim el riu fins que ens trobem el Mogent, i el seu “Camí del Mogent”, molt ben senyalitzat des de Montornès del Vallés. Seguim fins a Vilanova del Vallés i travessem el riu per anar cap a Granollers, tot fent un petit tram de la BV-5001. Serà una de les poques vegades que trepitjarem carretera.
Abans d’arribar a Granollers fem una petita pujada tot envoltats de camps, sembla mentida que ens trobem molt a prop de les grans ciutats.
IMG_3305
Ens quedem a les portes de Granollers per anar a buscar el segon riu del dia, el Congost,  i la seva zona preparada per fer running, amb els punts quilomètrics marcats. Molt bona iniciativa.
circuit de running a Granollers
Seguim en direcció oposada a la que dúiem per baixar altre cop cap a Montornès del Vallés passant abans pel costat de Montmeló i el circuit de Catalunya, quin terrabastall amb els motors de la ” Espiritu de Montjuïc” de música ambient.
Un cop passat Montornès del Vallés fem la proposta al Miquel per si vol tornar ja que ens espera una bona estona de pedalar, però diu que està en perfecte estat de revista i que vol continuar, està fet un crack.
Seguim pel tros més lleig del trajecte del dia, tot travessant polígons industrials per anar cap al riu Tenes, impossible d’accedir-hi ja que està tapat.
Arribem a Lliçà de Vall, amb sorpresa d’en Miquel que hi havia treballat molt a prop, on ens fem una remullada de peus, no hi contàvem que per travessar el riu no hi havia cap pont o passarel·la.
Sortim de la zona de Lliçà per remuntar cap a Santa Eulàlia de Ronçana, una pujada que se’ns comença a fer pesada per l’esgotament que ja portem i la falta d’hores d’entrenament anterior sobre la bici.
I arribem a can Valls on baixem cap a la Riera de Caldes, sembla mentida però una baixadeta a temps s’agraeix.
I arribem a la zona de Torre Marimon, tot tocant a Caldes de Montbui, on fem parada per recuperar forces. Se’ns ha fet tard i em de decidir si continuem la ruta o fem marxa enrera.
Després de parlar-ne una estona decidim tornar, sàvia elecció, ja que estem cansats, sobretot el Beto, que ha tingut un dissabte mogudet fent de motorista.
Però abans de marxar fem una foto pel record al costat de l’ermita de Torre Marimon.
Ermita a Torre Marimon
Gràcies al biker anònim que ens va fer la foto.
I la tornada ha estat mogudeta, hem baixat riu avall fins a Santa Perpetua de la Mogoda, però despés d’allà hem anat a buscar el Besòs, i se’ns ha fet molt llarg el camí. Estàvem cansats i ja volíem ser a casa. I a sobre no em pogut travessar el riu per on volíem i em caminat una estona fins a trobar un pas.

Al final ens han sortit uns 94km, espero que hagi servit pels maratonians dels Marina per entrenar i als altres per fer cames i preparar el Cabrerés 2013 que ja tenim dorsal.

Podeu trobar el track aquí